Molta gent pensa que quan cal tallar un segment de la mandíbula podem posar una pròtesi metàl·lica o de silicona i ja està. Però no és així, per reconstruir una mandíbula o un segment d'ella hem de reemplaçar amb un os del propi organisme. L'os més utilitzat per nosaltres és el Peroné, que està al costat de la tíbia a la cama.

Aquest os el treiem al costat de l'artèria i la vena peronea perquè una vegada col·locat en el lloc puguem nodrir amb aportació sanguínia, d'una altra manera, l'os moriria ja que no tindria oxigen aportat pels vasos sanguinis. De nou, hem d'unir les artèries i les venes peroneas amb l'artèria i la vena facial.

El primer metge a descriure l'empelt de Peroné per a reconstrucció de l'extremitat inferior va ser Taylor el 1975 i el primer a descriure i realitzar aquesta cirurgia per a reconstrucció de mandíbula va ser Hidalgo en 1989, pel que són unes tècniques relativament noves, encara que des de llavors han estat milers i milers els casos realitzats.

Actualment i gràcies als avenços en microcirurgia, els pacients poden mantenir l'estètica facial i la funció masticatòria, deglutòria i fonatòria. Podem realitzar una cirurgia en la qual prèviament hem fet un TAC que ens proporciona unes mesures al mil·límetre i reproduir la mandíbula del pacient en una impressora 3D per saber per endavant com serà aquest empelt, quina mesura i què curvatura cal donar-li, a més de poder utilitzar un material d'osteosíntesi adequadament preformat.